Índice:
Pròleg, Rosa Piquín Cancio
Introducció
La Visitació. L’acolliment
Se n’anà
A la muntanya
Entrà a casa
I saludà
Elisabet
Plena de l’Esperit Sant
Vingui a visitar-me?
La meva ànima
Maria se’n tornà a casa seva
El bon samarità. Ètica i moral
I care
Estima els altres com a tu mateix
Un home
Baixava de Jerusalem a Jericó
I caigué en mans d'uns lladres
Veié l'home i passà de llarg per l'altra banda
Un samarità s'hi acostà
I se n’ocupà
Tu fes igual
Calenzano i Barbiana
Un pare tenia dos fills. Dos llops en mi
«Jo, senyor de Milany»
Un pare
Tenia dos fills
Se’n va anar a un país llunyà
Dilapidà els seus béns
I se n’anà a la casa del seu pare
El seu pare el veié i es commogué
El fill gran
Quan s’acostava a casa
Hem d'alegrar-nos i fer festa
«Aneu a cercar el tió»
El cec. La bellesa
Vora el camí
L’instant
El cec hi veié
I seguia Jesús glorificant Déu
També tot el poble, en veure-ho, donà lloança a Déu
Zaqueu. Autoconeixement i autoestima
Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna
Era petit d’estatura
Alçà els ulls
Una invitació
Autoconeixement. Autoestima
Prendre consciència d’un mateix
Aprendre
Abans. Durant. Després
Potser cal renovar criteris
Autoestima: una vida amb sentit
Autocontrol
Educar-nos
Mirada, escolta, paraula
Emocions
Un sentit a la vida
L’altre i jo som multitud
¿I si anem més enllà, més endins?
Els restitueixo
Es posà dret
Avui
Passió i mort de Jesús. Passió i mort de l’ésser humà
Fou al Puente Bulnes
Convingueren de donar diners a Judes
Era de nit
Allunyeu de mi aquest calze
Ataquem amb l’espasa?
El Senyor es va girar i mirà Pere
El conduïren al tribunal
Barrabàs o Jesús?
I el féu assotar
Aquí teniu l’home!
No tenim altre Rei fora del Cèsar!
Els el va lliurar perquè fos crucificat
I, portant-se ell mateix la creu, sortí cap al lloc anomenat de la Calavera
Van agafar un tal Simó de Cirena i li carregaren la creu
Dones de Jerusalem
No ploreu per mi
Ploreu més aviat per vosaltres i pels vostres fills
Quan els soldats hagueren crucificat Jesús
Prengueren el seu mantell
Pare, perdoneu-los
Se’n burlaven
Aquest no ha fet res de mal
Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?
Tinc set!
Pare, confio el meu alè a les vostres mans
Llavors inclinà el cap i expirà
S’estaven a distància i ho contemplaven
Jesús en braços de sa mare
El posà en un sepulcre
Les dones prepararen olis aromàtics i perfums
El vespre abans que a mort fos lliurat
Emaús. Assaig de Pregó pasqual
Francesc Barrachina i Canellas
Feien camí cap a un poble anomenat Emaús
Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells
El cas de Jesús de Natzaret
Nosaltres esperàvem
Unes dones
No calia que el Messies patís tot això?
Queda’t amb nosaltres!
Ell desaparegué
Jerusalem
Epíleg
